Ahir vaig tornar a trobar-me, de casualitat, mentre navegava per pàgines de videojocs, aquest fabulós joc de LucasArts que va sortir al mercat l’any 1993.
No cal ni dir que me’l vaig baixar immediatament (és abandonware, per tant no és il·legal) i vaig tornar a reviure les aventures del gos i el conill tot buscant el desaparegut Bruno, un peus-grossos. La recerca ens duu a tot un plegat de llocs turístico-surreals americans on coneixem a personatges més estranys encara amb habilitats de dubtosa utilitat, com criar vegetals idèntics a personatges famosos; creuant els Estats Units fins trobar una convenció secreta de Yetis.
Mentre jugava vaig pensar que és una llàstima que ja no es facin joc d’aquest estil, que van dominar el mercat durant uns anys (Monkey Island, Day of the Tentacle, Indiana Jones and the Fate of Atlantis,…). I em vaig registrar a una web d’abandonware des d’on m’estic tornant a fer tota la col·lecció de Jocs Clàssics.
Per cert, hi ha al mercat ja noves aventures de Sam&Max que mantenen tot l’encant i el mateix grau d’humor negre del còmic original.
Bé, si us explico tot això, de fet, no és pels videojocs. És per que reflexioneu: Quantes coses fèieu abans que ara ja no feu però que us agradaria tornar a fer?
Com deia aquell: Reflexionem, si us plau, reflexionem…
Arxivat sota: Reflexions | Etiquetat: abandonware, català, davidjoplin, reflexionem, videojocs
